Sancho, J. M. (2008) De TIC a TAC, el difícil tránsito de un vocal.

M’ha resultat interessant la perspectiva plantejada per Sancho al seu article, ja que planteja una qüestió bàsica per tots aquells professionals que ens dediquem a l’educació. La metàfora del canvi vocal (del TIC al TAC), és a dir, de les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació, a les Noves Tecnologies de l’Aprenentatge i el Coneixement. Així doncs, Sancho exposa com l’educació s’ha de fer responsable d’aquesta conversió i per tant en formar als seus alumnes en ser competents amb les noves tecnologies.

La problemàtica resideix en què les generacions anteriors als 80, molts del qual a la actualitat són docents o professionals educatius, no tenen les competències digitals bàsiques que tenen als seus alumnes. Així doncs, com poden educar en fer un bon ús de les TICS?

A l’aula del curs de TAC, motiu pel qual vaig iniciar aquest blog, vam haver de dissenyar un projecte d’innovació que emprès les Noves tecnologies. Les TICS ara són un instrument i una metodologia bàsica en l’educació, per tant no podem ometre-les per més temps o no tenir les competències necessàries per enfrontar-nos a aquesta nova era digital. 

Així doncs, el nostre projecte tracta el tema de “Els joves i Internet”, ja que si bé els joves són actualment competents en l’utilització mecànica de les TICS, no ho són en valorar els riscos que poden comportar, i actuar conforme a aquests (Assetjament digital, per exemple). I el pitjor  és que els professionals que els acompanyen tampoc. 

El nostre projecte consistia doncs d’una Formació per Formadors, és a dir, per aquelles persones que comparteixen el dia a dia amb els joves, de manera que puguin assessorar i conscienciar al jove de la importància de fer un bon ús de les TICS. El plantejament del curs era mitjançant una metodologia a distància, e-learning, i amb uns continguts específics a treballar amb el jove, a partir de la plataforma moodle. Podeu consultar el projecte sencer al següent link: 

https://sites.google.com/site/barbaradamarislara/

Fer aquest tipus de formació s’ha convertit en una necessitat pels docents i professionals. Hem d’estar actualitzats, i compartir els coneixements per tal d’oferir uns serveis educatius de millor qualitat.  

De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0 (Area, M., Pessoa. 2012)

 

Actualment ens trobem en una societat que es troba sobre informada, és a dir, hi ha una gran quantitat d’informació vigent. No obstant, aquest fet no vol dir que aquesta informació sigui transformada en coneixement pels individus que conformen la societat, ja que sovint l’excés d’informació, si no hi ha les competències necessàries d’anàlisis i crítica, acaba donant més confusió. Així doncs, els autors defineixen aquesta situació com a líquida, ja que per contra de l’època anterior no hi ha una única font d’informació estable i mantinguda en el temps. LA sobreinformació i les seves conseqüències s’anomenen infoxicació, pels autors.

Area i Pessoa defineixen sis característiques de la Web 2.0, definint-la en torn sis grans dimensions: la Web 2.0 com a biblioteca universal, coma mercat universal, com a puzle gegant d’hipertextos, com una plaça pública de comunicació i interacció social, com un territori d’expressió multimèdia i audiovisual, i com a múltiples entorns d’interacció.

La web 2.0 ha permès  doncs, modificar els sistemes de comunicació i transacció entre les persones, però si tota aquesta font d’informació no és gestionada ens trobem amb individus incapaços de poder participar en el món. Per aquest motiu els autors proposen un model teòric d’alfabetització ciutadana pel qual les persones puguin ser competents i saber actuar davant la quantitat d’informació esmentada.  L’alfabetització ha de passar per una consciència de què suposa tota la informació, per tal de poder ser utilitzada i transformar-la en coneixement. I aquest fet ha d’estar a l’abast de tothom.

Cal tenir en compte que les noves formes d’interacció, sobre tot pel que refereix a les xarxes socials, sovint són utilitzades per infants i joves sense que aquests tinguin les competències necessàries per fer un bon ús, i per tant expossant moltes vegades la seva privacitat a milers i milers de persones. És necessari doncs que l’educador/a acompanyi i mostri al jove possibilitats d’utilització de la Web 2.0, de manera que adopti un pensament més crític i pugui seleccionar i utilitzar tota la web, beneficiant-se en comptes d’expossar-se.

Pedagogia de la Intercativitat, per Roberto Aparici i Marco Silva (2012)

Aparici i Silva, en el seu article Pedagogia de la interactivitat analitzen dos models diferenciats, i en part, contraposats, de pedagogia: La Pedagogia Transmisiva i la Pedagogia Interactiva.

Segons aquests autors, la Pedagogia Transmisiva faria referència al model pedagògic que s’ha dut a les escoles en els últims segles, i que podríem considerar com a model tradicional. En aquesta el professor és qui té els coneixements i tracta de transmetre’ls a l’alumnat, la relació per tant, és unidireccional ja que només hi ha una única font de producció del coneixement.

M’ha resultat especialment interesant la idea proposada pels autors de què el feed – back en realitat és un reforçador d’aquest model transmisiu, ja que si bé s’escolta l’opinió o aportacions del coneixement, l’alumnat continua sense ser co - creador de coneixement i és pensat i articulat des de qui controla la font informacional.

El model interactiu, per contra, es basa en la idea de què totes les persones poden ser creadores de coneixement, independentment del seu estatus o classe social. Defensa la idea d’horitzontalitat en la creació del coneixement i defensa un model “feed – feed” de tots – tots, mitjançant el qual es desmonopolitza el coneixement.

L’escenari digital ha reproduït el model tradicional, però els autors proposen una alfabetització que permeti que les noves TICS siguin emprades com a forma de co-creació de la informació. Aquest fet suposa que el professor, formador o expert canviï la seva forma d’actuar.  Tal i com diu al pedagogia de Paulo Freire. “Nadie educa a nadie, nadie se educa solo, los hombres se educan entre si en consonància con el mundo”. Es tracta de que entre totes les persones puguin crear, i recrear les fonts informacionals, i en aquest sentit les noves tecnologies ens donen eines que permeten la interacció ràpida entre persones de qualsevol punt del món.

Personalment estic d’acord amb els autors pel que refereix en què cal fer un canvi de paradigma, un paradigma que tingui en compte les noves tecnologies i les incorpori al servei de l’horitzontalitat i la participació de tots els membres de la societat. Vivim en una societat d’informadors potencials que necessiten acompanyament i no reduir-los a simples consumidors.

 

 

 

Rúbrica d’avaluació als estudiants

A partir d’una pràctica realitzada amb el moodle, vam haver d’avaluar activitats d’un grup d’estudiants a partir d’una rúbrica. Una rúbrica és un conjunt de criteris i estàndards, que solen estar relacionats amb objectius d’aprenentatges, i que ens permet avaluar una tasca i estandarditzant alguns aspectes que en un primer moment podrien referir-se a aspectes més subjectius. Aquesta metodologia d’avaluació ens permet simplificar el procés d’avaluació, alhora que dona cert criteri de transparència (des del punt de  vista de l’estudiant, aquest no té la sensació de tenir una nota aleatòria).

A continuació us deixo l’exemple de rúbrica que vam realitzar a l’aula:

PREGUNTA	INSUFICIENT	BÉ	EXCEL·LENT
1.       A partir de la lectura del contingut de la página: COMPETENCIAS BÁSICAS EN LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN.LA ALFABETIZACIÓN DIGITAL. ROLES DE LOS ESTUDIANTES HOY. Destaca les competències que, des del teu punt de vista, haurien de tenir tant alumnes com professors.	L’alumne no ha justificat ni ha entès quines són les competències de alumnes i professors	El contingut és adequat i el raonament adient, ha sabut cercar les competències	El contingut és adequat, el raonament adient i ha justificat i apronfundit en els motius.
2.       Després d’haver vist el vídeo “Competències Digitals”, quines d’aquestes competències consideres que han d’estar incloses de forma transversal en els programes educatius?	L’alumne no ha sabut veure quines són aquestes competències	L’alumne ha citat correctament les competències	L’alumne, a més de citar les competències, ha sapigut analitzar i donar un raonament coherent sobre aquestes
3.       Segons el nou model social que s’està implementant, quines actituds hauríem de tenir vers les noves tecnologies?	No ha contestat de manera clara i coherent	El seu raonament és adient i coherent	Ha donat la seva opinió de forma clara, adient, coherent i justificada
4.       Elabora un mapa conceptual a partir de l’anàlisi del document: F. DIGITAL LEARNERS: LA COMPETENCIA DIGITAL DE LOS ESTUDIANTES UNIVERSITARIOS, on quedin reflectits els principals conceptes.	L’alumne no ha sapigut elaborar un mapa conceptual	El mapa és clar i senzill però poc elaborat	El mapa és clar, senzill, està ben elaborat i ha sapigut emprar eines novedoses per elaborar-ho
5.       Dissenya la metodología d’un projecte educatiu per a una escola primària, on s’incloguin algunes de les activitats proposades en els documents facilitats.	El disseny és incomplet, incoherent o manquen parts	El disseny està complet però no és novedós	El dissenya està complet, és novedós, coherent i justificat

 

Les tauletes digitals

Avui el professor Pere Marqués ha vingut a classe a parlar de les tauletes digitals i el seu ús a les escoles o a altres recursos de caire educatiu. La sessió s’ha centrat en resoldre algunes preguntes inicials que us fem a continuació:

Ø  Perquè considerem que és imprescindible integrar les TIC a l’educació? Tres grans raons

1.       Competència digital informacional. La tecnologia es troba a tot arreu, per tant com a educadors/es ens hem d’assegurar que les persones amb les quals treballem adquireixin les competències digitals. No es tracta de fer un ús de les tecnologies, sinó un bon ús, de forma que s’utilitzin les eines tecnològiques de forma intel·ligent i segura, amb criteri. Per tal de que les persones siguin competents en les TICS es necessari que s’utilitzin, i es practiqui amb les eines informàtiques, per tant cal que els espais educatius disposin de les eines tecnològiques per tal d’utilitzar-les i fem una acció educativa d’això.

2.       Fa dècades que vivim amb la tecnologia, per aquest motiu la majoria de les assignatures han introduït la tecnologia en el seu temari (com a metodologia dona moltes possibilitats), ja que facilita l’adquisició de mols aprenentatges.

3.       Innovació metodològica. Cal que els educadors/es vagin més enllà de les accions que s’estan realitzant en aquest moment. La tecnologia permet obrir un nou món ple de possibilitats, innovació que cal explorar per tal de més del que s’està fent.

Aquestes són les tres raons per les quals considerem que és imprescindible utilitzar la tecnologia a les aules. Això, però, no vol dir que l’educació s’hagi de tancar en la tecnologia, ja que poden utilitzar-se conjuntament amb altres metodologies i eines. 

Ø  Al vostre pare quins avantatges i quins inconvenients aporten les tauletes digitals quan entren a les aules de classe?

L’ús de les tauletes digitals suposa un canvi en les metodologies de treball a les aules.

Com a avantatges cal destacar les facilitats que proporciona l’ús de la tauletes digitals. En primer lloc i partint de que a l’actualitat la tecnologia forma part del nostre dia a dia, cal que els alumnes siguin competents en tics, i això implica necessariament l’utilització dels aparells tecnològics.  Cal educar en la seva utilització de forma que no es faci un mal ús.

D’altre banda,permeten experimentar molts aprenentatges que abans només podien aprendre a nivell teòric (experiments de ciències naturals, per exemple). La tauleta digital permet l’utilització de les eines multimèdia, per tant enriqueix els aprenentatges.

Ø  Al vostre pare quin impacte hi ha en l’aprenentatge dels estudiants /educands quan s’utilitzen les tauletes digitals?

Considero que les tauletes digitals tenen un gran impacte en el procés d’ensenyament – aprenentatge. D’una banda cal tenir en compte que el seu ús és motivador de per si pels alumnes, grans o petits, i que plantegen una altre forma d’aprenentatge molt més complert que no pas el simple llibre de text. Amb això, però, no volem dir que l’aprenentatge s’hagi de centrar únicament en l’ús de les tauletes digitals, ja que cal fomentar altres aprenentatges que incloguin el contacte entre els estudiants, la cooperació, la construcció no digital, etc. Però si que per determinades matèries és molt útil. No és el mateix memoritzar els rius del territori sense tenir una visualitat d’aquests, que fer exercicis que incloguin aquest aprenentatge.

No obstant això, l’impacte que produeixi en el procés d’ensenyament – aprenentatge serà diferent segons l’ús que es doni a les tauletes. S’han d’utilitzar bé, i garantir que tots i toles les alumnes en puguin fer ús.

Cal destacar també, que les experiències que s’han dut a terme amb persones amb discapacitat han resultat molt enriquidores, ja que l’ús de les tauletes digitals els resulta molt motivador, i millora el seu rendiment de forma considerable.

Us deixo el link de la web del Pere Marquès per si voleu fer un tomb i consultar el material: www.peremarques.net

Audiovisuals. Una experiència radiofònica

 

Popularment  els medis audiovisuals ha sigut la TV, la ràdio i el vídeo (la qual cosa inclou el cinema). Ara però, Internet i altres noves tecnologies permeten que a partir d’una aplicació de mòbil podem veure una sèrie, la Tv o fins i tot crear els nostres propis vídeos.

Els mitjans audiovisuals són obres que s’expressen a través d’imatges i sons, i que com hem pogut veure en els últims anys tenen grans potencialitats a nivell educatiu.

A l’aula vam fer la gravació d’un petit programa de ràdio, tot retransmeten la Festa de la UAB. L’experiència va ser molt enriquidora, ja que no només ens van explicar el funcionament d’una ràdio i els elements que la composen, sinó que vam poder viure l’experiència directa.

Quan treballava de coordinadora d’un esplai amb persones amb discapacitat anàvem un cop per setmana a gravar un programa de ràdio. Això em va permetre veure les avantatges de treballar amb la ràdio fora de l’àmbit formal. El que vaig poder observar és que als nois i noies usuaris/es els hi motivava molt l’activitat de ràdio i que per tant, treballaven més (durant la setmana) per tal de poder preparar les entrevistes, les cançons, contes, etc.

Sovint ens queixem des dels diferents centres i entitats socials, de no disposar de recursos per tal de treballar amb els col·lectius corresponents. Considero que s’han de cercar activitats motivadors i ara, donat el moment econòmic, d’un baix cost, i que per això cal que els diferents professionals que ens dediquem a l’educació siguem originals i aprofitem els recursos que tenim al nostre entorn proper. La ràdio és un mitjà audiovisual fàcil d’utilitzar (ja sigui accedint a la ràdio local dels diferents municipis, utilitzar les ràdios portàtils de les escoles, etc.) i que dona un gran ventall de possibilitats alhora de treballar amb infants, joves i altres col·lectius.

Una experiència molt enriquidora és la realitzada a l’Argentina en un hospital psiquiàtric. Us deixo el link del vídeo – documental. Molt recomanable.

Què és la realitat augmentada?

El passat mes d’Octubre va venir a classe el Josep Maria Silva, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, per parlar-nos de la realitat augmentada.

Abans d’aquesta xerrada jo no tenia ni la més remota idea de que era la realitat augmentada, ni els QR ni res de tot això. I per la meva sorpresa, vaig descobrir que formava part del meu dia i jo sense saber-ho! Per exemple, els últims concerts de música als quals he anat anaven codificats a partir d’un codi QR (els quals contenen informació comprimida en 2D).

A l’aula vam fer l’experiència de crear el nostre codi QR, ja que pot ser molt útil per emmagatzemar informació. De la mateixa manera per tal de descodificar la informació només fa falta disposar un smartphone i descarregar l’aplicació gratuïta per poder fer-ho. D’aquesta manera resulta molt senzill la seva utilització.

Em va agradar especialment, l’experiència que ens van mostrar de Sant Cugat del Vallès. En aquesta van posar codis QR en els diferents carrers del municipi de manera que, quan la gent del poble (o bé de fora) passejava pels carrers, només utilitzant els seu mòbil podia rebre informació tan del municipi, com projectes que haguessin fet les escoles, informació històrica, etc. De forma que constitueix una forma ràpida d’accés a la informació i amb un cost de 0 euros. Aquesta informació fins i tot, pot ser creada pels infants a les escoles, formant part de projectes comunitaris.

De la mateixa manera la realitat augmentada permet observar alguns fenòmens i estudiar-los, que seria impossible (o pràcticament impossible i amb un alt cost) de ser observats a la realitat.

Hem de pensar com podríem utilitzar aquets elements en l’àmbit educatiu, per tal d’explotar les possibilitats que ens ofereixen. La realitat augmentada per exemple, si permet veure i experimentar fenòmens permetrà als infants i joves tenir una visió i uns coneixements molt més exactes de la realitat (veure el funcionament dels òrgans vitals, fenòmens meteorològics, etc.) i de la mateixa manera obrir tota una nova via de creació del coneixement i la seva compartició com hem pogut veure i observar en l’experiència realitzada al municipi de Sant Cugat.

Així doncs, us deixo el link del blog del professor Josep Maria Silva ( Pfarqrscp.blogspot.com.es) i us animo a que li feu una ullada i descobriu més sobre les noves realitats que cada cop s’implanten més en el nostre dia a dia.

 

 

 

 

 

 

Moodle

Bon dia a tothom!

 

La entrada d'avui tractarà sobre el Moodle. Divendres a l'aula vam poder accedir al moodle com si nosaltres fossim els professors i per tant, administradors de l'eina. L'experiència va resultar d'allò més entretinguda. Però en primer lloc...

 

Què és el moodle??

 

Él moodle és una plataforma virtual de caràcter pedagògic que permet l'ensenyament - aprenentatge de forma semipresencial. D'aquesta manera el professor /administradora pot realitzar diferents tasques (crear foros, dissenyar activitats que els estudiants han de fer, penjar material per l'assignatura, etc.) de manera que a través de la xarxa l'estudiant pugui fer el seguiment del curs.

 

Un dels principals avantatges és la rapidesa i facilitat en l'accés de la informació, de forma bidireccional. També cal destacar que permet compartir la tasca no només amb un únic estudiant, sinó amb totes aquelles que estiguin incloses en el curs. La interacció es fa de forma senzilla, doncs. Cal dir també, que l'eina és fàcil d'utilitzar i per tant no requereix d'una formació prèvia.

 

Com a punt dèbil m'agradaria destacar que actualment està encarada a àmbits molt formals, i falta descobrir altres possibilitats en altres àmbits.

 

Durant la meva trajectòria educativa institucional l'he utilitzat de forma força habitual i la considero con una bona eina molt facilitadora per seguir el curs acadèmic. L'organització que presenta permet tenir endressats els continguts, de forma que es puguin apilar cadascun d'ells (els multimedia també). Per tots aquelles i aquelles que encara no l'hagueu utilitzat us animo a fer-ho! 

Bècquer a la ràdio

Com podem utilitzar les Tic's amb l'alumnat de manera que es potencii la creativitat dels propis nois/es?

Si fem una petita cerca a la web, trobarem una gran quantitat d'iniciatives que treballen a partir de les tic's amb diferents col·lectius d'infants i joves. Una de les experiències que m'ha semblat molt interessant de compartir és:

http://www.slideshare.net/beatrizmarin/bcquer-en-versin-radiofnica

En aquesta, un grup d'alumnes d'ESO va realitzar una versió radiofònica sobre una de les llegendes de Bècquer. Els propis alumnes van haver de buscar les eines que necessitàven per tal de crear els efectes especials, i repartir-se la tasca de posar veu a les paraules de l'autor. Un cop tot estava preparat, i amb ajuda del programa Audacity es va passar a la gravació. 

Tant alumnes com professors/es van valorar molt positivament l'experiència... i és que cal emprar la imaginació per tal d'apropar la poesia als joves emprant els seus propis mitjans de ocmunicació. 

Experiència transformadora sobre l'ús de les TIC: Generem

Des de que vaig iniciar els meus estudis a la tendre edat de tres anys, he utilitzat o tingut diferents experiències educatives amb la tecnologia. Encara recordo quan els ordinadors va començar a implementar-se a les aules, i com teníem una hora destinada a l'assignatura de "Informàtica", en la qual començavem a utilitzar programes com el Power Point o els primers contactes amb la xarxa d'Internet. Podríem dir, doncs, que en aquesta etapa de la meva vida formativa l'ús que feia de les Noves Tecnologies (TIC's) era més experimentatiu (ja que tot era desconegut) i realitzàvem exercicis de caire més reproductiu, amb una guia de cada programa i on tots/totes les alumnes clicàvem allà on ens deia el professor per tal de que obtinguèssim el mateix resultat.

Poc a poc, o més ben dit, ràpidament, l'avenç i implementació de les tecnologies, no només a l'aula sinó també en la nostra vida quotidiana, va fer que utilitzèssim els programes informàtics de diferents formes. Per exemple, durant la meva primera etapa a la universitat com a estudiant de Psicologia vaig haver d'aprendre a entendre l'ús d'alguns programes que em permetessin resoldre els problemes estadístics que se'm plantejàven en algunes matèries, com ara el SPSS. Considero que en aquest cas, l'ús que podia donar a les tecnologies partia de la interacció, donat que el propi programa em donava les eines que necessitava i havia de interaccionar amb ell (simbòlicament parlant, ficar dades, extreure'n resultats).

Ara bé, una de les experiències que considero em va permetre entendre la potencialitat innovadora de les tecnologies va ser la creació del video: GENEREM. Va ser realitzat per l'assignatura Societat, Ciència i Cultura de la Facultat d'Educació de la UAB, i en ell s'exposava l'etern debat entre la biologia i la cultura pel que refereix a la temàtica del genere i la intersexualitat.

Aquesta experiència va ser molt enriquidora ja que des de la meva pròpia creació i l'ús de les tecnologies vaig poder reflexar una tema que era del meu interés, tot per més tard crear un debat a l'aula i donar altres sol·lucions a la plantejada inicialment.