De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0 (Area, M., Pessoa. 2012)

 

Actualment ens trobem en una societat que es troba sobre informada, és a dir, hi ha una gran quantitat d’informació vigent. No obstant, aquest fet no vol dir que aquesta informació sigui transformada en coneixement pels individus que conformen la societat, ja que sovint l’excés d’informació, si no hi ha les competències necessàries d’anàlisis i crítica, acaba donant més confusió. Així doncs, els autors defineixen aquesta situació com a líquida, ja que per contra de l’època anterior no hi ha una única font d’informació estable i mantinguda en el temps. LA sobreinformació i les seves conseqüències s’anomenen infoxicació, pels autors.

Area i Pessoa defineixen sis característiques de la Web 2.0, definint-la en torn sis grans dimensions: la Web 2.0 com a biblioteca universal, coma mercat universal, com a puzle gegant d’hipertextos, com una plaça pública de comunicació i interacció social, com un territori d’expressió multimèdia i audiovisual, i com a múltiples entorns d’interacció.

La web 2.0 ha permès  doncs, modificar els sistemes de comunicació i transacció entre les persones, però si tota aquesta font d’informació no és gestionada ens trobem amb individus incapaços de poder participar en el món. Per aquest motiu els autors proposen un model teòric d’alfabetització ciutadana pel qual les persones puguin ser competents i saber actuar davant la quantitat d’informació esmentada.  L’alfabetització ha de passar per una consciència de què suposa tota la informació, per tal de poder ser utilitzada i transformar-la en coneixement. I aquest fet ha d’estar a l’abast de tothom.

Cal tenir en compte que les noves formes d’interacció, sobre tot pel que refereix a les xarxes socials, sovint són utilitzades per infants i joves sense que aquests tinguin les competències necessàries per fer un bon ús, i per tant expossant moltes vegades la seva privacitat a milers i milers de persones. És necessari doncs que l’educador/a acompanyi i mostri al jove possibilitats d’utilització de la Web 2.0, de manera que adopti un pensament més crític i pugui seleccionar i utilitzar tota la web, beneficiant-se en comptes d’expossar-se.

Pedagogia de la Intercativitat, per Roberto Aparici i Marco Silva (2012)

Aparici i Silva, en el seu article Pedagogia de la interactivitat analitzen dos models diferenciats, i en part, contraposats, de pedagogia: La Pedagogia Transmisiva i la Pedagogia Interactiva.

Segons aquests autors, la Pedagogia Transmisiva faria referència al model pedagògic que s’ha dut a les escoles en els últims segles, i que podríem considerar com a model tradicional. En aquesta el professor és qui té els coneixements i tracta de transmetre’ls a l’alumnat, la relació per tant, és unidireccional ja que només hi ha una única font de producció del coneixement.

M’ha resultat especialment interesant la idea proposada pels autors de què el feed – back en realitat és un reforçador d’aquest model transmisiu, ja que si bé s’escolta l’opinió o aportacions del coneixement, l’alumnat continua sense ser co - creador de coneixement i és pensat i articulat des de qui controla la font informacional.

El model interactiu, per contra, es basa en la idea de què totes les persones poden ser creadores de coneixement, independentment del seu estatus o classe social. Defensa la idea d’horitzontalitat en la creació del coneixement i defensa un model “feed – feed” de tots – tots, mitjançant el qual es desmonopolitza el coneixement.

L’escenari digital ha reproduït el model tradicional, però els autors proposen una alfabetització que permeti que les noves TICS siguin emprades com a forma de co-creació de la informació. Aquest fet suposa que el professor, formador o expert canviï la seva forma d’actuar.  Tal i com diu al pedagogia de Paulo Freire. “Nadie educa a nadie, nadie se educa solo, los hombres se educan entre si en consonància con el mundo”. Es tracta de que entre totes les persones puguin crear, i recrear les fonts informacionals, i en aquest sentit les noves tecnologies ens donen eines que permeten la interacció ràpida entre persones de qualsevol punt del món.

Personalment estic d’acord amb els autors pel que refereix en què cal fer un canvi de paradigma, un paradigma que tingui en compte les noves tecnologies i les incorpori al servei de l’horitzontalitat i la participació de tots els membres de la societat. Vivim en una societat d’informadors potencials que necessiten acompanyament i no reduir-los a simples consumidors.

 

 

 

Les tauletes digitals

Avui el professor Pere Marqués ha vingut a classe a parlar de les tauletes digitals i el seu ús a les escoles o a altres recursos de caire educatiu. La sessió s’ha centrat en resoldre algunes preguntes inicials que us fem a continuació:

Ø  Perquè considerem que és imprescindible integrar les TIC a l’educació? Tres grans raons

1.       Competència digital informacional. La tecnologia es troba a tot arreu, per tant com a educadors/es ens hem d’assegurar que les persones amb les quals treballem adquireixin les competències digitals. No es tracta de fer un ús de les tecnologies, sinó un bon ús, de forma que s’utilitzin les eines tecnològiques de forma intel·ligent i segura, amb criteri. Per tal de que les persones siguin competents en les TICS es necessari que s’utilitzin, i es practiqui amb les eines informàtiques, per tant cal que els espais educatius disposin de les eines tecnològiques per tal d’utilitzar-les i fem una acció educativa d’això.

2.       Fa dècades que vivim amb la tecnologia, per aquest motiu la majoria de les assignatures han introduït la tecnologia en el seu temari (com a metodologia dona moltes possibilitats), ja que facilita l’adquisició de mols aprenentatges.

3.       Innovació metodològica. Cal que els educadors/es vagin més enllà de les accions que s’estan realitzant en aquest moment. La tecnologia permet obrir un nou món ple de possibilitats, innovació que cal explorar per tal de més del que s’està fent.

Aquestes són les tres raons per les quals considerem que és imprescindible utilitzar la tecnologia a les aules. Això, però, no vol dir que l’educació s’hagi de tancar en la tecnologia, ja que poden utilitzar-se conjuntament amb altres metodologies i eines. 

Ø  Al vostre pare quins avantatges i quins inconvenients aporten les tauletes digitals quan entren a les aules de classe?

L’ús de les tauletes digitals suposa un canvi en les metodologies de treball a les aules.

Com a avantatges cal destacar les facilitats que proporciona l’ús de la tauletes digitals. En primer lloc i partint de que a l’actualitat la tecnologia forma part del nostre dia a dia, cal que els alumnes siguin competents en tics, i això implica necessariament l’utilització dels aparells tecnològics.  Cal educar en la seva utilització de forma que no es faci un mal ús.

D’altre banda,permeten experimentar molts aprenentatges que abans només podien aprendre a nivell teòric (experiments de ciències naturals, per exemple). La tauleta digital permet l’utilització de les eines multimèdia, per tant enriqueix els aprenentatges.

Ø  Al vostre pare quin impacte hi ha en l’aprenentatge dels estudiants /educands quan s’utilitzen les tauletes digitals?

Considero que les tauletes digitals tenen un gran impacte en el procés d’ensenyament – aprenentatge. D’una banda cal tenir en compte que el seu ús és motivador de per si pels alumnes, grans o petits, i que plantegen una altre forma d’aprenentatge molt més complert que no pas el simple llibre de text. Amb això, però, no volem dir que l’aprenentatge s’hagi de centrar únicament en l’ús de les tauletes digitals, ja que cal fomentar altres aprenentatges que incloguin el contacte entre els estudiants, la cooperació, la construcció no digital, etc. Però si que per determinades matèries és molt útil. No és el mateix memoritzar els rius del territori sense tenir una visualitat d’aquests, que fer exercicis que incloguin aquest aprenentatge.

No obstant això, l’impacte que produeixi en el procés d’ensenyament – aprenentatge serà diferent segons l’ús que es doni a les tauletes. S’han d’utilitzar bé, i garantir que tots i toles les alumnes en puguin fer ús.

Cal destacar també, que les experiències que s’han dut a terme amb persones amb discapacitat han resultat molt enriquidores, ja que l’ús de les tauletes digitals els resulta molt motivador, i millora el seu rendiment de forma considerable.

Us deixo el link de la web del Pere Marquès per si voleu fer un tomb i consultar el material: www.peremarques.net