De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0 (Area, M., Pessoa. 2012)

 

Actualment ens trobem en una societat que es troba sobre informada, és a dir, hi ha una gran quantitat d’informació vigent. No obstant, aquest fet no vol dir que aquesta informació sigui transformada en coneixement pels individus que conformen la societat, ja que sovint l’excés d’informació, si no hi ha les competències necessàries d’anàlisis i crítica, acaba donant més confusió. Així doncs, els autors defineixen aquesta situació com a líquida, ja que per contra de l’època anterior no hi ha una única font d’informació estable i mantinguda en el temps. LA sobreinformació i les seves conseqüències s’anomenen infoxicació, pels autors.

Area i Pessoa defineixen sis característiques de la Web 2.0, definint-la en torn sis grans dimensions: la Web 2.0 com a biblioteca universal, coma mercat universal, com a puzle gegant d’hipertextos, com una plaça pública de comunicació i interacció social, com un territori d’expressió multimèdia i audiovisual, i com a múltiples entorns d’interacció.

La web 2.0 ha permès  doncs, modificar els sistemes de comunicació i transacció entre les persones, però si tota aquesta font d’informació no és gestionada ens trobem amb individus incapaços de poder participar en el món. Per aquest motiu els autors proposen un model teòric d’alfabetització ciutadana pel qual les persones puguin ser competents i saber actuar davant la quantitat d’informació esmentada.  L’alfabetització ha de passar per una consciència de què suposa tota la informació, per tal de poder ser utilitzada i transformar-la en coneixement. I aquest fet ha d’estar a l’abast de tothom.

Cal tenir en compte que les noves formes d’interacció, sobre tot pel que refereix a les xarxes socials, sovint són utilitzades per infants i joves sense que aquests tinguin les competències necessàries per fer un bon ús, i per tant expossant moltes vegades la seva privacitat a milers i milers de persones. És necessari doncs que l’educador/a acompanyi i mostri al jove possibilitats d’utilització de la Web 2.0, de manera que adopti un pensament més crític i pugui seleccionar i utilitzar tota la web, beneficiant-se en comptes d’expossar-se.