De lo sólido a lo líquido: Las nuevas alfabetizaciones ante los cambios culturales de la Web 2.0 (Area, M., Pessoa. 2012)

 

Actualment ens trobem en una societat que es troba sobre informada, és a dir, hi ha una gran quantitat d’informació vigent. No obstant, aquest fet no vol dir que aquesta informació sigui transformada en coneixement pels individus que conformen la societat, ja que sovint l’excés d’informació, si no hi ha les competències necessàries d’anàlisis i crítica, acaba donant més confusió. Així doncs, els autors defineixen aquesta situació com a líquida, ja que per contra de l’època anterior no hi ha una única font d’informació estable i mantinguda en el temps. LA sobreinformació i les seves conseqüències s’anomenen infoxicació, pels autors.

Area i Pessoa defineixen sis característiques de la Web 2.0, definint-la en torn sis grans dimensions: la Web 2.0 com a biblioteca universal, coma mercat universal, com a puzle gegant d’hipertextos, com una plaça pública de comunicació i interacció social, com un territori d’expressió multimèdia i audiovisual, i com a múltiples entorns d’interacció.

La web 2.0 ha permès  doncs, modificar els sistemes de comunicació i transacció entre les persones, però si tota aquesta font d’informació no és gestionada ens trobem amb individus incapaços de poder participar en el món. Per aquest motiu els autors proposen un model teòric d’alfabetització ciutadana pel qual les persones puguin ser competents i saber actuar davant la quantitat d’informació esmentada.  L’alfabetització ha de passar per una consciència de què suposa tota la informació, per tal de poder ser utilitzada i transformar-la en coneixement. I aquest fet ha d’estar a l’abast de tothom.

Cal tenir en compte que les noves formes d’interacció, sobre tot pel que refereix a les xarxes socials, sovint són utilitzades per infants i joves sense que aquests tinguin les competències necessàries per fer un bon ús, i per tant expossant moltes vegades la seva privacitat a milers i milers de persones. És necessari doncs que l’educador/a acompanyi i mostri al jove possibilitats d’utilització de la Web 2.0, de manera que adopti un pensament més crític i pugui seleccionar i utilitzar tota la web, beneficiant-se en comptes d’expossar-se.

Les tauletes digitals

Avui el professor Pere Marqués ha vingut a classe a parlar de les tauletes digitals i el seu ús a les escoles o a altres recursos de caire educatiu. La sessió s’ha centrat en resoldre algunes preguntes inicials que us fem a continuació:

Ø  Perquè considerem que és imprescindible integrar les TIC a l’educació? Tres grans raons

1.       Competència digital informacional. La tecnologia es troba a tot arreu, per tant com a educadors/es ens hem d’assegurar que les persones amb les quals treballem adquireixin les competències digitals. No es tracta de fer un ús de les tecnologies, sinó un bon ús, de forma que s’utilitzin les eines tecnològiques de forma intel·ligent i segura, amb criteri. Per tal de que les persones siguin competents en les TICS es necessari que s’utilitzin, i es practiqui amb les eines informàtiques, per tant cal que els espais educatius disposin de les eines tecnològiques per tal d’utilitzar-les i fem una acció educativa d’això.

2.       Fa dècades que vivim amb la tecnologia, per aquest motiu la majoria de les assignatures han introduït la tecnologia en el seu temari (com a metodologia dona moltes possibilitats), ja que facilita l’adquisició de mols aprenentatges.

3.       Innovació metodològica. Cal que els educadors/es vagin més enllà de les accions que s’estan realitzant en aquest moment. La tecnologia permet obrir un nou món ple de possibilitats, innovació que cal explorar per tal de més del que s’està fent.

Aquestes són les tres raons per les quals considerem que és imprescindible utilitzar la tecnologia a les aules. Això, però, no vol dir que l’educació s’hagi de tancar en la tecnologia, ja que poden utilitzar-se conjuntament amb altres metodologies i eines. 

Ø  Al vostre pare quins avantatges i quins inconvenients aporten les tauletes digitals quan entren a les aules de classe?

L’ús de les tauletes digitals suposa un canvi en les metodologies de treball a les aules.

Com a avantatges cal destacar les facilitats que proporciona l’ús de la tauletes digitals. En primer lloc i partint de que a l’actualitat la tecnologia forma part del nostre dia a dia, cal que els alumnes siguin competents en tics, i això implica necessariament l’utilització dels aparells tecnològics.  Cal educar en la seva utilització de forma que no es faci un mal ús.

D’altre banda,permeten experimentar molts aprenentatges que abans només podien aprendre a nivell teòric (experiments de ciències naturals, per exemple). La tauleta digital permet l’utilització de les eines multimèdia, per tant enriqueix els aprenentatges.

Ø  Al vostre pare quin impacte hi ha en l’aprenentatge dels estudiants /educands quan s’utilitzen les tauletes digitals?

Considero que les tauletes digitals tenen un gran impacte en el procés d’ensenyament – aprenentatge. D’una banda cal tenir en compte que el seu ús és motivador de per si pels alumnes, grans o petits, i que plantegen una altre forma d’aprenentatge molt més complert que no pas el simple llibre de text. Amb això, però, no volem dir que l’aprenentatge s’hagi de centrar únicament en l’ús de les tauletes digitals, ja que cal fomentar altres aprenentatges que incloguin el contacte entre els estudiants, la cooperació, la construcció no digital, etc. Però si que per determinades matèries és molt útil. No és el mateix memoritzar els rius del territori sense tenir una visualitat d’aquests, que fer exercicis que incloguin aquest aprenentatge.

No obstant això, l’impacte que produeixi en el procés d’ensenyament – aprenentatge serà diferent segons l’ús que es doni a les tauletes. S’han d’utilitzar bé, i garantir que tots i toles les alumnes en puguin fer ús.

Cal destacar també, que les experiències que s’han dut a terme amb persones amb discapacitat han resultat molt enriquidores, ja que l’ús de les tauletes digitals els resulta molt motivador, i millora el seu rendiment de forma considerable.

Us deixo el link de la web del Pere Marquès per si voleu fer un tomb i consultar el material: www.peremarques.net

Joves i Noves Tecnologies

Les noves tecnologies han esdevenit una realitat en el dia a dia dels nostres joves. Una realitat dinàmica i canviant a la qual els professionals de l'educació han de conèixer i adaptar-se. És evident que les noves tecnologies i aparells que d'elles es deriven s'han instaurat de forma massiva i a una velocitat desorbitada en la nostra societat, fet que ha provocat una desigualtat generacional, pel que fa al seu ús, que cal superar per parts dels adults, especialment d'aquelles professionals dedicats a l'educació.

Cal dir, però, que les noves tecnologies no tenen per si mateixes la connotació de bones o dolentes, sinó que com es evident, es poden fer usos adequats o inadequats. Molts joves empran els nous aparells electrònics (telefonia mòbil, ordinadors connectats a la xarxa d'internet, tablets, etc.) sense tenir cap control adult, ni criteri propi. Aquest fet ens fa pensar en l'importància en educar els nostres infants i joves en el ús tecnològic, fent emfàsis en la comunicació mitjançant les xarxes socials, en comptes de desvincular-nos i quedar-nos obsolets.

Amb això no volem dir que hi hagi d'haver una negació de les tecnologies, tot el contrari, si no tenir presents les necessitats dels propis joves (necessitat d'atenció, necessitat de popularitat, pertinença al grup, etc.), comprendre-les i orientar les seves accions de manera que puguin adoptar una responsabilitat sobre l'ús que en fan, no només dels aparells tecnològics sinó també de la informació de caire personal que poden manegar dins les xarxes socials.