viernes, 24 de enero de 2014

Prova de Coneixements

Pregunta 2. 

A la actualitat moltes persones recorren a la metodologia de l'e-learning per tal de poder formar-se, sobre tot aquelles persones que per circumstàncies personals no poden assistir a classes presencials. 

Sobre l'afirmació  donada en aquesta pregunta haig de dir que si bé, si que s'estan desenvolupant altres formes d'aprenentatge, més col·laboratiu tant amb la resta d'alumnes com amb el professorat, penso que moltes vegades es reprodueix la cultura escolar tradicional, però des de la xarxa d'internet. 

Hem de tenir present l'evolució en els sistemes aula que hi ha hagut en les últimes dècades: abans el professor era una font única i indscutible de coneixements, i els alumnes reproduien aquest fet sense obtenir cap resposta sobre el seu procés d'aprenentatge. Ara els alumnes reben feedback sobre els seus treballs o processos d'aprenentatge. 

Personalment estic totalment d'acord amb Aparici i Silva (2011) en el seu article titulat Pedagogia de la Interactivitat, quan expossen que el feedback no deixa de ser un reforç de l'expert, pensada i articulada des de qui controla la font informacional, i que per tant no deixa marge per la co-creació del coneixement. El coneixement continua monopolitzat per aquells considerats experts (sigui des de les aules tradicionals o des de plataformes digitals) constituint una jerarqui vertical dels que saben o els que no saben. per aquests autors el model de feedback no es suficient, i proposen un model feed - feed, el qual respon a un model horitzontal de creació conjunta de coneixements. 

Els mateixos autors exposen que la web no és, ni ha de ser, un mitjà reproductiu com ara la TV o la ràdio, sinó que l'escenari digital permet un canvi de possibilitats per la interacció a partir de material de molt tipus, i proposen unes bases per la interactivitat i per fer una pedagogia que no sigui únicament interactiva en les pareules, sinó en la realitat. 

D'altra banda, Area i Pessoa, remarquen la importància de l'afabetització dels subjecte en el ciberespai de manera que aquests puguin gestionar, crear, cooperar en la creació dels coneixements. 

Per tant, penso que tot i els nous models d'ensenyament i aprenentatge i les noves estratègies de participació (per exemple les que ens va explicar la ponent Teresa Romeu, aquestes continuen perpetuant un discurs en el qual el professor/a té l'auditoria del coneixement, i tot deixar espais per la reflexió crítica dels continguts impartits, aquest es constitueix cm una font unívoca de coneixements. Sigui educació a distància o sigui educació presencial, els alumnes i els professors hem de superar en primer lloc, l'analfebetisme digital, per crear noves vies de coneixement que ens permetin cooperar i cocrear, participar i interacturar. D'aquesta forma l'enriquiment serà molt més gran. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario