lunes, 6 de enero de 2014

Pedagogia de la Intercativitat, per Roberto Aparici i Marco Silva (2012)


Aparici i Silva, en el seu article Pedagogia de la interactivitat analitzen dos models diferenciats, i en part, contraposats, de pedagogia: La Pedagogia Transmisiva i la Pedagogia Interactiva.

Segons aquests autors, la Pedagogia Transmisiva faria referència al model pedagògic que s’ha dut a les escoles en els últims segles, i que podríem considerar com a model tradicional. En aquesta el professor és qui té els coneixements i tracta de transmetre’ls a l’alumnat, la relació per tant, és unidireccional ja que només hi ha una única font de producció del coneixement.

M’ha resultat especialment interesant la idea proposada pels autors de què el feed – back en realitat és un reforçador d’aquest model transmisiu, ja que si bé s’escolta l’opinió o aportacions del coneixement, l’alumnat continua sense ser co - creador de coneixement i és pensat i articulat des de qui controla la font informacional.

El model interactiu, per contra, es basa en la idea de què totes les persones poden ser creadores de coneixement, independentment del seu estatus o classe social. Defensa la idea d’horitzontalitat en la creació del coneixement i defensa un model “feed – feed” de tots – tots, mitjançant el qual es desmonopolitza el coneixement.

L’escenari digital ha reproduït el model tradicional, però els autors proposen una alfabetització que permeti que les noves TICS siguin emprades com a forma de co-creació de la informació. Aquest fet suposa que el professor, formador o expert canviï la seva forma d’actuar.  Tal i com diu al pedagogia de Paulo Freire. “Nadie educa a nadie, nadie se educa solo, los hombres se educan entre si en consonància con el mundo”. Es tracta de que entre totes les persones puguin crear, i recrear les fonts informacionals, i en aquest sentit les noves tecnologies ens donen eines que permeten la interacció ràpida entre persones de qualsevol punt del món.

Personalment estic d’acord amb els autors pel que refereix en què cal fer un canvi de paradigma, un paradigma que tingui en compte les noves tecnologies i les incorpori al servei de l’horitzontalitat i la participació de tots els membres de la societat. Vivim en una societat d’informadors potencials que necessiten acompanyament i no reduir-los a simples consumidors.
 

 

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario