Aparici i Silva,
en el seu article Pedagogia de la
interactivitat analitzen dos models diferenciats, i en part, contraposats,
de pedagogia: La Pedagogia Transmisiva i la Pedagogia Interactiva.
Segons aquests
autors, la Pedagogia Transmisiva faria referència al model pedagògic que s’ha
dut a les escoles en els últims segles, i que podríem considerar com a model
tradicional. En aquesta el professor és qui té els coneixements i tracta de
transmetre’ls a l’alumnat, la relació per tant, és unidireccional ja que només
hi ha una única font de producció del coneixement.
M’ha resultat especialment
interesant la idea proposada pels autors de què el feed – back en realitat és
un reforçador d’aquest model transmisiu, ja que si bé s’escolta l’opinió o
aportacions del coneixement, l’alumnat continua sense ser co - creador de
coneixement i és pensat i articulat des de qui controla la font informacional.
El model
interactiu, per contra, es basa en la idea de què totes les persones poden ser
creadores de coneixement, independentment del seu estatus o classe social. Defensa
la idea d’horitzontalitat en la creació del coneixement i defensa un model “feed
– feed” de tots – tots, mitjançant el qual es desmonopolitza el coneixement.
L’escenari
digital ha reproduït el model tradicional, però els autors proposen una
alfabetització que permeti que les noves TICS siguin emprades com a forma de
co-creació de la informació. Aquest fet suposa que el professor, formador o
expert canviï la seva forma d’actuar.
Tal i com diu al pedagogia de Paulo Freire. “Nadie educa a nadie, nadie se educa solo, los hombres se educan entre
si en consonància con el mundo”. Es tracta de que entre totes les persones
puguin crear, i recrear les fonts informacionals, i en aquest sentit les noves
tecnologies ens donen eines que permeten la interacció ràpida entre persones de
qualsevol punt del món.
Personalment estic
d’acord amb els autors pel que refereix en què cal fer un canvi de paradigma,
un paradigma que tingui en compte les noves tecnologies i les incorpori al
servei de l’horitzontalitat i la participació de tots els membres de la
societat. Vivim en una societat d’informadors potencials que necessiten acompanyament
i no reduir-los a simples consumidors.
