Co - educar la mirada contra los estereotipos de género en TV, per Silvia Guillamón Valencia y Jorge Belmonte (2008)

L’article ens presenta un anàlisis de les identitats de gènere, d’algunes series de consum juvenil emeses a la TV a l’any 2007

Així doncs, i tal com defensen Belmonte i Guillamón, les sèries de TV mostren discursos narratius de construcció de la identitat de gènere que afecten a la pròpia construcció de la identitat dels espectadors. Pel que refereix a les identitats de gènere, les sèries televisives representen un imaginari dicotòmic, sovint representat en la mítica de guerra de sexes, de la masculinitat i feminitat recorrent als estereotips típics d’ambdós per representar una realitat que alhora es creada mitjançant els discursos produïts pels medis de comunicació.

El problema que presenta aquest fet és la poca capacitat crítica que tenen els espectadors d’aquestes sèries. Si bé, hem de tenir en compte que tant la infància com l’adolescència són moments vitals crítics en la vida de les persones occidentals, són alhora més fàcilment influïbles. Quina capacitat de manipulació té la televisió? La resposta és clara: Molta, només cal veure la quantitat de joves que fan cua a les portes d’un concert per tal de poder veure l’ídol juvenil de moda.

Cal tenir present, però, com bé diuen els autors, que els estereotips de gènere i el model de família patriarcal, així com el paradigma heterosexual, han evolucionat al llarg de les últimes dècades, i els programes de Tv es presenten com innovadors en tant tenen en compte altres models femenins o familiars. Però entrem doncs en el que alguns autors/es anomenen violència invisible, la qual simbolitza com mitjançant un discurs políticament alliberador i correcte, s’amaguen determinades actituds i conductes que discriminen i oprimeixen a algun dels dos sectors. Un exemple d’aquest fet el trobem en què tot i l’emancipació laboral de la dona, quins tipus de tasques realitza? Quines actituds té vers la família? Com ha de ser un home?

Com a educadors/es cal agafar consciència dels discursos imperants, i més que això, cal actuar per construir nous discursos no dicotòmics que s’ajustin a la realitat. No m’estendré parlant més de gènere ja que degut a l’espai del qual disposo seria simplificar massa la complexitat del tema. Però si vull dir que cal actuar. Sóc dona i em sento com a tal, però sovint veig en els discursos heteropatriarcals imperants una legitimització del que s’espera de mi que no m’agrada (mare, cuidadora, seductora, dolça, afectiva...) i encara em resulta més impactant quan veig la reproducció sistemàtica d’aquests en les noies adolescents en les quals treballo. No es tracta de masculinitzar ni feminitzar, sinó de educar perquè els nostres joves tinguin la suficient capacitat crítica per generar els seus propis discursos i decidir de manera no condicionada quins trets volen de cada un (de les característiques típicament considerades com a femenines o masculines). No és una qüestió dicotòmica, basada en blancs i negres, sinó que entre aquesta polarització trobem una gran quantitat de matisos. Per fer-ho estic d’acord en el que diu l’article de què cal alfabetitzar en els medis de comunicació, cal prendre consciència i analitzar diferents discursos, per generar diferents realitats possibles. Cal debatre sobre tota aquesta informació.

Degut a la feina que desenvolupo com a educadora social en un centre residencial d’acció educativa, sempre he considerat molt rellevant el fet de què les noies vegin la TV acompanyades d’una persona adulta amb la capacitat de poder qüestionar tota la informació que es rep des de les produccions audiovisuals. L’humor i la ironia, molt utilitzades en les sèries, no sempre són rebudes pel públic que les veu, i l’adult (educador/a) pot  acompanyar en aquest procés d’anàlisis. D’altra banda, cal tenir en compte que a la actualitat degut a la vida familiar (de la qual cosa es culpa a la dona) molts infants i joves veuen la Tv sense cap tipus d’acompanyament i sense la capacitat d’anàlisis corresponent.

A continuació us deixo el link d’un petit curt, anomenat Mi vestido nuevo, que en la meva opinió mostra molt bé la realitat dels estereotips de gènere i els sentiments que pot generar dita dicotomia:

Si els infants i joves veuen altres models i tipologies de homes i dones, és més probable que adoptin altres visions dels sexes i dels gèneres, i de la mateixa manera totes aquelles persones que es senten excloses per no poder classificar-se en qualsevol dels dos gèneres, deixin de ser anomenades "marimachos" "gayolos", "maricones" i puguin gaudir de la seva persona i de la seva sexualitat. LA pluralitat de discursos, doncs es fa imprescindible per treballar la identitat de gènere.

Universitats digitals. UOC.

Avui ha vingut a l’aula la Teresa Romeu, una professora de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) per parlar-nos de l’e-learning i l’educació en línia. Avui en dia, molts professionals necessiten continuar formant-se, però donat les característiques pròpies de la seva vida no poden assistir a classe presencial. La UOC ofereix la possibilitat de realitzar els estudis on line, pràcticament al 100%, mitjançant la interacció a través d’internet.

D’aquesta forma, els estudiants estan relacionats entre si i amb el professorat per la xarxa. Des de la UOC s’intenta fomentar l’aprenentatge col·laboratiu, i la interacció... aquesta idea pot sobtar en un primer moment, però cal pensar que la UOC canvia la metodologia (via internet), però no per això decauen els continguts ni el treball que es fa.

Des de la UOC fan grans esforços per estar al dia i el més actualitzats possibles. D’aquesta manera s’intenta que els estudiants puguin aprofitar tots els recursos en línia del moment, i facilitar el seu procés d’aprenentatge.

Quins avantatges té aquesta modalitat d’aprenentatge enfront la forma tradicional (presencial)?

És evidentment que moltes persones no tenen altres opcions, més que fer estudis virtuals, degut al seu estil o ritme de vida. Cal assenyalar que moltes persones si no fos així no podrien continuar formant-se. Aquest és un punt clau i positiu de l’aprenentatge e-learning, ja que facilita la formació i el treball des de qualsevol punt del món.

D’altra banda, cal tenir en compte que en els últims anys s’han eliminat algunes professions en detriment de noves professions. Aquestes noves professions tenen a veure amb l’ús de les Tic’s i les Tac’s, per la qual cosa l’aprenentatge a distància permet desenvolupar competències digitals, ja que s’incorporen com a metodologies de treball. En a meva opinió ambdues modalitats d'aprenentatge són igual de vàlides, i la seva combinació pot donar lloc a aprenentatges més rics i de més qualitat (competències digitals i la presencialitat) per tal de formar competentment a la persona segons les noves exigències socials, i alhora no deixar de banda la riquesa que permet l'interacció directa entre el grup.

Rúbrica d’avaluació als estudiants

A partir d’una pràctica realitzada amb el moodle, vam haver d’avaluar activitats d’un grup d’estudiants a partir d’una rúbrica. Una rúbrica és un conjunt de criteris i estàndards, que solen estar relacionats amb objectius d’aprenentatges, i que ens permet avaluar una tasca i estandarditzant alguns aspectes que en un primer moment podrien referir-se a aspectes més subjectius. Aquesta metodologia d’avaluació ens permet simplificar el procés d’avaluació, alhora que dona cert criteri de transparència (des del punt de  vista de l’estudiant, aquest no té la sensació de tenir una nota aleatòria).

A continuació us deixo l’exemple de rúbrica que vam realitzar a l’aula:

PREGUNTA	INSUFICIENT	BÉ	EXCEL·LENT
1.       A partir de la lectura del contingut de la página: COMPETENCIAS BÁSICAS EN LA SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN.LA ALFABETIZACIÓN DIGITAL. ROLES DE LOS ESTUDIANTES HOY. Destaca les competències que, des del teu punt de vista, haurien de tenir tant alumnes com professors.	L’alumne no ha justificat ni ha entès quines són les competències de alumnes i professors	El contingut és adequat i el raonament adient, ha sabut cercar les competències	El contingut és adequat, el raonament adient i ha justificat i apronfundit en els motius.
2.       Després d’haver vist el vídeo “Competències Digitals”, quines d’aquestes competències consideres que han d’estar incloses de forma transversal en els programes educatius?	L’alumne no ha sabut veure quines són aquestes competències	L’alumne ha citat correctament les competències	L’alumne, a més de citar les competències, ha sapigut analitzar i donar un raonament coherent sobre aquestes
3.       Segons el nou model social que s’està implementant, quines actituds hauríem de tenir vers les noves tecnologies?	No ha contestat de manera clara i coherent	El seu raonament és adient i coherent	Ha donat la seva opinió de forma clara, adient, coherent i justificada
4.       Elabora un mapa conceptual a partir de l’anàlisi del document: F. DIGITAL LEARNERS: LA COMPETENCIA DIGITAL DE LOS ESTUDIANTES UNIVERSITARIOS, on quedin reflectits els principals conceptes.	L’alumne no ha sapigut elaborar un mapa conceptual	El mapa és clar i senzill però poc elaborat	El mapa és clar, senzill, està ben elaborat i ha sapigut emprar eines novedoses per elaborar-ho
5.       Dissenya la metodología d’un projecte educatiu per a una escola primària, on s’incloguin algunes de les activitats proposades en els documents facilitats.	El disseny és incomplet, incoherent o manquen parts	El disseny està complet però no és novedós	El dissenya està complet, és novedós, coherent i justificat

 

Les tauletes digitals

Avui el professor Pere Marqués ha vingut a classe a parlar de les tauletes digitals i el seu ús a les escoles o a altres recursos de caire educatiu. La sessió s’ha centrat en resoldre algunes preguntes inicials que us fem a continuació:

Ø  Perquè considerem que és imprescindible integrar les TIC a l’educació? Tres grans raons

1.       Competència digital informacional. La tecnologia es troba a tot arreu, per tant com a educadors/es ens hem d’assegurar que les persones amb les quals treballem adquireixin les competències digitals. No es tracta de fer un ús de les tecnologies, sinó un bon ús, de forma que s’utilitzin les eines tecnològiques de forma intel·ligent i segura, amb criteri. Per tal de que les persones siguin competents en les TICS es necessari que s’utilitzin, i es practiqui amb les eines informàtiques, per tant cal que els espais educatius disposin de les eines tecnològiques per tal d’utilitzar-les i fem una acció educativa d’això.

2.       Fa dècades que vivim amb la tecnologia, per aquest motiu la majoria de les assignatures han introduït la tecnologia en el seu temari (com a metodologia dona moltes possibilitats), ja que facilita l’adquisició de mols aprenentatges.

3.       Innovació metodològica. Cal que els educadors/es vagin més enllà de les accions que s’estan realitzant en aquest moment. La tecnologia permet obrir un nou món ple de possibilitats, innovació que cal explorar per tal de més del que s’està fent.

Aquestes són les tres raons per les quals considerem que és imprescindible utilitzar la tecnologia a les aules. Això, però, no vol dir que l’educació s’hagi de tancar en la tecnologia, ja que poden utilitzar-se conjuntament amb altres metodologies i eines. 

Ø  Al vostre pare quins avantatges i quins inconvenients aporten les tauletes digitals quan entren a les aules de classe?

L’ús de les tauletes digitals suposa un canvi en les metodologies de treball a les aules.

Com a avantatges cal destacar les facilitats que proporciona l’ús de la tauletes digitals. En primer lloc i partint de que a l’actualitat la tecnologia forma part del nostre dia a dia, cal que els alumnes siguin competents en tics, i això implica necessariament l’utilització dels aparells tecnològics.  Cal educar en la seva utilització de forma que no es faci un mal ús.

D’altre banda,permeten experimentar molts aprenentatges que abans només podien aprendre a nivell teòric (experiments de ciències naturals, per exemple). La tauleta digital permet l’utilització de les eines multimèdia, per tant enriqueix els aprenentatges.

Ø  Al vostre pare quin impacte hi ha en l’aprenentatge dels estudiants /educands quan s’utilitzen les tauletes digitals?

Considero que les tauletes digitals tenen un gran impacte en el procés d’ensenyament – aprenentatge. D’una banda cal tenir en compte que el seu ús és motivador de per si pels alumnes, grans o petits, i que plantegen una altre forma d’aprenentatge molt més complert que no pas el simple llibre de text. Amb això, però, no volem dir que l’aprenentatge s’hagi de centrar únicament en l’ús de les tauletes digitals, ja que cal fomentar altres aprenentatges que incloguin el contacte entre els estudiants, la cooperació, la construcció no digital, etc. Però si que per determinades matèries és molt útil. No és el mateix memoritzar els rius del territori sense tenir una visualitat d’aquests, que fer exercicis que incloguin aquest aprenentatge.

No obstant això, l’impacte que produeixi en el procés d’ensenyament – aprenentatge serà diferent segons l’ús que es doni a les tauletes. S’han d’utilitzar bé, i garantir que tots i toles les alumnes en puguin fer ús.

Cal destacar també, que les experiències que s’han dut a terme amb persones amb discapacitat han resultat molt enriquidores, ja que l’ús de les tauletes digitals els resulta molt motivador, i millora el seu rendiment de forma considerable.

Us deixo el link de la web del Pere Marquès per si voleu fer un tomb i consultar el material: www.peremarques.net

Audiovisuals. Una experiència radiofònica

 

Popularment  els medis audiovisuals ha sigut la TV, la ràdio i el vídeo (la qual cosa inclou el cinema). Ara però, Internet i altres noves tecnologies permeten que a partir d’una aplicació de mòbil podem veure una sèrie, la Tv o fins i tot crear els nostres propis vídeos.

Els mitjans audiovisuals són obres que s’expressen a través d’imatges i sons, i que com hem pogut veure en els últims anys tenen grans potencialitats a nivell educatiu.

A l’aula vam fer la gravació d’un petit programa de ràdio, tot retransmeten la Festa de la UAB. L’experiència va ser molt enriquidora, ja que no només ens van explicar el funcionament d’una ràdio i els elements que la composen, sinó que vam poder viure l’experiència directa.

Quan treballava de coordinadora d’un esplai amb persones amb discapacitat anàvem un cop per setmana a gravar un programa de ràdio. Això em va permetre veure les avantatges de treballar amb la ràdio fora de l’àmbit formal. El que vaig poder observar és que als nois i noies usuaris/es els hi motivava molt l’activitat de ràdio i que per tant, treballaven més (durant la setmana) per tal de poder preparar les entrevistes, les cançons, contes, etc.

Sovint ens queixem des dels diferents centres i entitats socials, de no disposar de recursos per tal de treballar amb els col·lectius corresponents. Considero que s’han de cercar activitats motivadors i ara, donat el moment econòmic, d’un baix cost, i que per això cal que els diferents professionals que ens dediquem a l’educació siguem originals i aprofitem els recursos que tenim al nostre entorn proper. La ràdio és un mitjà audiovisual fàcil d’utilitzar (ja sigui accedint a la ràdio local dels diferents municipis, utilitzar les ràdios portàtils de les escoles, etc.) i que dona un gran ventall de possibilitats alhora de treballar amb infants, joves i altres col·lectius.

Una experiència molt enriquidora és la realitzada a l’Argentina en un hospital psiquiàtric. Us deixo el link del vídeo – documental. Molt recomanable.

Què és la realitat augmentada?

El passat mes d’Octubre va venir a classe el Josep Maria Silva, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, per parlar-nos de la realitat augmentada.

Abans d’aquesta xerrada jo no tenia ni la més remota idea de que era la realitat augmentada, ni els QR ni res de tot això. I per la meva sorpresa, vaig descobrir que formava part del meu dia i jo sense saber-ho! Per exemple, els últims concerts de música als quals he anat anaven codificats a partir d’un codi QR (els quals contenen informació comprimida en 2D).

A l’aula vam fer l’experiència de crear el nostre codi QR, ja que pot ser molt útil per emmagatzemar informació. De la mateixa manera per tal de descodificar la informació només fa falta disposar un smartphone i descarregar l’aplicació gratuïta per poder fer-ho. D’aquesta manera resulta molt senzill la seva utilització.

Em va agradar especialment, l’experiència que ens van mostrar de Sant Cugat del Vallès. En aquesta van posar codis QR en els diferents carrers del municipi de manera que, quan la gent del poble (o bé de fora) passejava pels carrers, només utilitzant els seu mòbil podia rebre informació tan del municipi, com projectes que haguessin fet les escoles, informació històrica, etc. De forma que constitueix una forma ràpida d’accés a la informació i amb un cost de 0 euros. Aquesta informació fins i tot, pot ser creada pels infants a les escoles, formant part de projectes comunitaris.

De la mateixa manera la realitat augmentada permet observar alguns fenòmens i estudiar-los, que seria impossible (o pràcticament impossible i amb un alt cost) de ser observats a la realitat.

Hem de pensar com podríem utilitzar aquets elements en l’àmbit educatiu, per tal d’explotar les possibilitats que ens ofereixen. La realitat augmentada per exemple, si permet veure i experimentar fenòmens permetrà als infants i joves tenir una visió i uns coneixements molt més exactes de la realitat (veure el funcionament dels òrgans vitals, fenòmens meteorològics, etc.) i de la mateixa manera obrir tota una nova via de creació del coneixement i la seva compartició com hem pogut veure i observar en l’experiència realitzada al municipi de Sant Cugat.

Així doncs, us deixo el link del blog del professor Josep Maria Silva ( Pfarqrscp.blogspot.com.es) i us animo a que li feu una ullada i descobriu més sobre les noves realitats que cada cop s’implanten més en el nostre dia a dia.

 

 

 

 

 

 

WORDPRESS

Què és el wordpress?

Wordpress és un sistema de publicació web, molt similar a Blogger, que es basa en la publicació d'entrades periòdiques. Compta amb un sistema de plantilles que es pot personalitzar i amb un disseny senzill i fàcil d'utilitzar.

Cal destacar que l'aplicació és de fàcil instal·lació i utilització, i que al seu temps permet la interacció amb altres eines i/o aplicacions com ara el blogger. Les persones que estiguin a la xarxa poden llegir la informació que publiques de manera ràpida.

No obstant, trobem que no hi ha cap aspecte a destacar que el posicioni per sobre del blogger. És una eina més ben dit senzilla, i segons el tipus de tasca que vulguis realitzar no és la més adient degut a les seves limitacions.